Comença l'aventura: toc de diana a les 4.30 per sortir a les 5.30. Itinerari previst: visitar tot Tebes, antiga capital, la riba occidental i l'oriental. Occidental: Colossos de Memnom, Temple de Hatchepsut, Vall dels Reis i Temple de Medinet Habu. Oriental: Luxor i Karknak.
Sortim del vaixell ben bé de nit i ens encaminem a creuar el Nil. Pel camí ja veiem l'avançat que està el país: carros descapotables i rucs de quatre potes per tot arreu. Gent que va als camps a treballar igual que al nostre pais fa cinquanta anys. També trobem unes vaques que es desplacen en furgoneta. El paissatge encara és verd però ja veiem les muntanyes desertes davant nostre. Fem la primera aturada als Colossos de Memnom, l'únic que queda d'un antic temple d'Amenofis III, destruït per un terratrèmol.
La següent parada és el Temple de Hatchepsut. Aquí hi va haver un atemptat fa uns anys, però les mesures de seguretat han incrementat. Hi ha policies per tot arreu, disposats sempre a ajudar-vos (cobrant, clar) . Per entrar als llocs veureu que s'ha de passar un arc de seguretat com el dels aeroports, però pel que sembla, quan pita vol dir que es pot passar, perqué sempre passa tothom pitant. Que hi farem...
Després anem a la Vall dels Reis, on hi ha les tumbes del faraons de l'Imperi Mig i Nou. Els de l'Antic són els de les piràmides. Aquí es pot visitar tres tombes amb el preu de les entrades. Nosaltres fem Ramsés III i IV i Tutmosis IV. La calor comença a fer-se evident, però encara s'aguanta. Baixant de la última tomba es veu brossa per tot arreu, però al final resultarà que es una tradició del país, això d'estar tot fet una merda.
Visitades les tombes, anem cap al Temple de Medinet Habu. Molt gran i 'mu bonito'. Més calor.
Hem completat ja la banda occidental, que és la dedicada als morts. Ara anem a l'oriental que era la dels vius (tot i que ara també estan morts). Creuem amb barca el Nil. Les mesures de seguretat són com les d'aquí, però fa mil anys: cap. Es igual, serà molt... ens han dit que no hi ha cocodrils.
Arribem a Luxor a visitar el temple, famós per l'obelisc. L'obelisc que hi queda no, l'altre, el de la plaça de la Concòrdia de París. Es veu que el van regalar (es fals que els hi robessin), i els francesos els hi van regalar a canvi un rellotge, que és a El Caire (ho veurem més endavant). Es queixa el guia que aquests rellotge no ha funcionat mai des de aleshores, mitjans segle XIX. Dic jo que temps per arreglar-lo n'han tingut, no? Però tornem al temple, entrada amb l'obelisc de Ramses II (el Jaume I dels egipcis, el Carles I dels espanyols, el Lluis XIV dels francesos...), dos colossos que el representen, columnes, sales hipòstiles... Més endavant un tros de temple ordenat per Amenofis III. I tot plegat conservat gràcies a que va quedar soterrat sota la sorra. Fins i tot van construïr una mesquita a sobre sense adonar-se'n.
Davant Luxor l'avinguda de les esfinges, que duia fins a Karnak, a uns km. on anem tot seguit.
Karnak, el Vaticà dels Egipcis, el conjunt de temples més gran del món segons el guia. Jo puntualitzo: el conjunt de ruïnes de temples més grans del món. Té el seu encant, però. Hi ha els típics Pilons a l'entrada, obeliscos (el més alt d'Egipte, de la tal Hatchepsut) i el milor de tot: un bar amb ombra i coca-coles a les 143:00. Fa una calor que te... c...remes.
I així acaba el primer dia de visita. A migdia es torna cap al vaixell a dinar i s'inicia la navegació cap al pròxim destí, Edfú, on s'arriba a la nit. L'endemà visita al seu temple, però això serà en el pròxim capítol.
Sortim del vaixell ben bé de nit i ens encaminem a creuar el Nil. Pel camí ja veiem l'avançat que està el país: carros descapotables i rucs de quatre potes per tot arreu. Gent que va als camps a treballar igual que al nostre pais fa cinquanta anys. També trobem unes vaques que es desplacen en furgoneta. El paissatge encara és verd però ja veiem les muntanyes desertes davant nostre. Fem la primera aturada als Colossos de Memnom, l'únic que queda d'un antic temple d'Amenofis III, destruït per un terratrèmol.
La següent parada és el Temple de Hatchepsut. Aquí hi va haver un atemptat fa uns anys, però les mesures de seguretat han incrementat. Hi ha policies per tot arreu, disposats sempre a ajudar-vos (cobrant, clar) . Per entrar als llocs veureu que s'ha de passar un arc de seguretat com el dels aeroports, però pel que sembla, quan pita vol dir que es pot passar, perqué sempre passa tothom pitant. Que hi farem...
Després anem a la Vall dels Reis, on hi ha les tumbes del faraons de l'Imperi Mig i Nou. Els de l'Antic són els de les piràmides. Aquí es pot visitar tres tombes amb el preu de les entrades. Nosaltres fem Ramsés III i IV i Tutmosis IV. La calor comença a fer-se evident, però encara s'aguanta. Baixant de la última tomba es veu brossa per tot arreu, però al final resultarà que es una tradició del país, això d'estar tot fet una merda.
Visitades les tombes, anem cap al Temple de Medinet Habu. Molt gran i 'mu bonito'. Més calor.
Hem completat ja la banda occidental, que és la dedicada als morts. Ara anem a l'oriental que era la dels vius (tot i que ara també estan morts). Creuem amb barca el Nil. Les mesures de seguretat són com les d'aquí, però fa mil anys: cap. Es igual, serà molt... ens han dit que no hi ha cocodrils.Arribem a Luxor a visitar el temple, famós per l'obelisc. L'obelisc que hi queda no, l'altre, el de la plaça de la Concòrdia de París. Es veu que el van regalar (es fals que els hi robessin), i els francesos els hi van regalar a canvi un rellotge, que és a El Caire (ho veurem més endavant). Es queixa el guia que aquests rellotge no ha funcionat mai des de aleshores, mitjans segle XIX. Dic jo que temps per arreglar-lo n'han tingut, no? Però tornem al temple, entrada amb l'obelisc de Ramses II (el Jaume I dels egipcis, el Carles I dels espanyols, el Lluis XIV dels francesos...), dos colossos que el representen, columnes, sales hipòstiles... Més endavant un tros de temple ordenat per Amenofis III. I tot plegat conservat gràcies a que va quedar soterrat sota la sorra. Fins i tot van construïr una mesquita a sobre sense adonar-se'n.
Davant Luxor l'avinguda de les esfinges, que duia fins a Karnak, a uns km. on anem tot seguit.
Karnak, el Vaticà dels Egipcis, el conjunt de temples més gran del món segons el guia. Jo puntualitzo: el conjunt de ruïnes de temples més grans del món. Té el seu encant, però. Hi ha els típics Pilons a l'entrada, obeliscos (el més alt d'Egipte, de la tal Hatchepsut) i el milor de tot: un bar amb ombra i coca-coles a les 143:00. Fa una calor que te... c...remes.
I així acaba el primer dia de visita. A migdia es torna cap al vaixell a dinar i s'inicia la navegació cap al pròxim destí, Edfú, on s'arriba a la nit. L'endemà visita al seu temple, però això serà en el pròxim capítol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada