A una distància similar a la que hi ha del centre del Principat a
València, però tirant cap al nord, trobem Tolosa de Llenguadoc, també
coneguda per Toulouse.
Per autopista per La Jonquera, o sortint per la Vall d'Aran podem
arribar a aquesta ciutat, llunyana en el dia a dia català, cosa que
havia pogut haver estat molt diferent si a Muret els catalans no
haguessin perdut bou i esquelles i de pas un rei. Però deixem-nos de
glòries que podien haver estat i anem a lo nostre, que és aquest petit viatge de tres dies per les valls al nord d'aquesta ciutat, capital del departament del Midi-Pyrenees.
Sortim al matí, a una hora prudent, i ja hi som a dinar. Toulouse és una ciutat gran, però el centre el podem visitar en poques hores. Recorrem la plaça du Capitole, el convent dels Jacobins, la basílica de Saint-Sernin, el museu dels Agustins... A Toulouse s'hi fabrica l'Airbus i si us interessa també podeu
visitar la Ciutat de l'Espai. La ciutat la travessa el riu Garona, com
Vielha, aquí una mica més crescut, i també el canal du Midi.
Plaça du Capitole
Convent dels Jacobins
Museu dels Agustins
Basílica Saint-Sernin
La Garona
La següent visita del dia és Cordes-Sur-Ciel, una petita ciutat enfilada en un turó, de carrerets i cases empedrades, que ofereix una agradable visita. Ens hi trobem el Serafí, un gat que ens saluda, i tot seguit ens surt el seu amo, que tot i no entendre'ns de res, ens mostra tant si com no un quadre del gat anant en moto. I després diuen que els francesos no són simpàtics...
Cordes-sur-Ciel
Però el nostre destí final el primer dia és una altra ciutat mítica,
Albi, bressol dels càtars, també anomenats albigesos per tenir aquí el seu origen.
El millor de la ciutat és les vistes de la catedral sobre el riu, i els
carrers al voltant d'aquesta. Tot i ser divendres però, a l'hora d'anar
a sopar ens trobem ben poc ambient. Això sí, el propietari del
restaurant ens diu que fa poc que va dinar al Set Portes, i que li recomanem
més llocs, Tot seguit arriba un amic seu, que parla espanyol i havia
viscut a Barcelona. I que l'Albi és molt bonic, però que ell vol tornar a
Barcelona. I res, que acaba el primer dia, però com hem arribat tardet a l'Albi, demà hi vindrem a esmorzar.
Albi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada