dimarts, d’agost 05, 2008

NOVA YORK. DIA 6

Avui al migdia marxem. Així és que pot tenim ja a fer. Anem al Central Park i acabem de donar-hi uns vols. És tan gran que sempre pots descobrir coses noves. I quan és l'hora, anem cap a l'aeroport, que s'ha acabat el viatge.




NOVA YORK. DIA 5

Penúltim dia. Avui anirem al noroest de Manhattan. Aquí hi ha una secció del Metropolitan dedicat a l'edat mijtana, The Cloisters. És una reconstrucció en forma de monestir, on hi ha per exemple, part del claustre de Sant Martí de Cuixà. També hi ha l'altar de Ginestarre. Però el més destacat són les tombes del Comtes d'Urgell. El museu es dalt d'un turonet, amb una màgnifica vista sobre el Hudson River. Després anem cap al Bronx, a veure el mític estadi dels New York Yankees. Ja per la tarda canvien el nord pel sud de Manhattan i anem a Greenwich Village, on assistem a un partit de bàsquet en directe, en les típiques gàbies que es veuen als films.




NOVA YORK. DIA 4

El dia és desperta plujós, així que qué millor que tornar a algun museu. Avui anem al d'Història Natural. Aquest també l'heu vist en un munt de pel.lícules, amb els famosos esquelets de dinosaures. També hi ha la Lucy, un dels fòssils d'homínids més famosos, descobert a l'Àfrica per Richard Leakey. Val a dir que per anar al museu, el metro et deixa dins mateix, a la porta, així que ja pot ploure. Deprés donem un vol pel Lincoln Center, on hi ha l'Òpera i l'Auditori, i on també s'arriba en metro a dins mateix del centre. Després ens desplacem cap al sud, a Chinatown. Donem una volta pel barri i tot caminant, arribem a un altre barri famós, el Soho. Ja dirigint-nos amunt, passem per Washington Square i vora el Flairton Building, un del primer gratacels que es van construïr, i famós per la seva planta triangular. Per rematar el dia sopem a l'últim pis d'un gratacels, en un restaurant sobre una plataforma rotatòria.




NOVA YORK. DIA 3

Avui és diumenge. Després de donar la volta al Madison Square Garden, que és vora l'hotel, agafem un bus i anem cap al nord de Manhattan. Com és diumenge la nostra idea és anar a veure un espectacle de Gospel. El bus ens porta pel West Side de Central Park fins a la Universitat de Columbia, on baixem. Des d'aquí ens endinsem a Harlem fins que trobem una esglèsia on es pot entrar i assistir a la missa gospel. Després, anem caminant cap a al sud fins entrar a Central Park per la porta nord. Donem voltes pel parc fins que arribem al Metropolitan, vora el propi parc, a l'East Side. Al museu coincidim amb una exposició sobre el modernisme català, així es que tenim doble motiu per entrar. Un cop visitat el museu, anem caminant cap a l'hotel, tot baixant per la 5th Avenue i passant vora llocs com el Radio City Music Hall.




NOVA YORK. DIA 2

Avui hem decidit començar el dia per la Zona Zero, així es que ens dirigim cap al metro, on treurem un abonament per tots els dies, que ens permetrà desplaçar-nos molt comodament. Baixem del metro vora la plaça de l'ajuntament i veiem un dels gratacels més antics, el Woolworth Building. D'aquí ens dirigim a la Zona Zero, on està tot vallat i en obres. No es veu gran cosa, però i donem el tomb, i ens n'anem cap a l'extrem sud de Manhattan, al Battery Park. Aquí agafem el ferry gratuït que va fins a Staten Island, i que ens permet navegar vora l'Estàtua de la Llibertat. Ja de tornada, pugem a un heilcòpter amb el qual sobrevolem Manhattan, gaudint d'unes vistes espectaculars. Per l'edat del pilot, devia combatre a la Segona Guerra Mundial, però resisteix bé i és molt simpàtic, com gaire bé tothom aquí. Baixem de l'helicòpter i anem cap a Wall Street, on veiem la façana de la Borsa, i tot seguit arribem al Brooklyn Bridge, que travessem, no sense abans haver-nos 'zampat' un parell de 'hot-dogs'. Ja per la tarda agafem un bus i anem illa amunt i tornem a passejar pel mig Manhattan. Passem vora la catedral de St. Patricks i veiem la joieria Tiffany's. Entrem també als magatzems Bloomberg, visitem la Central Station i veiem el Chrysler Building. I així acaba el nostre segon dia.





NOVA YORK. DIA 1

Avui arribem a la capital del món, New York. Després d'aterrar al JFK i passar els controls de forma bastant ràpida, agafem un taxi cap a l'hotel, prop de Times Square. És mitja tarda així que tindrem temps de donar un volt. Sortim de l'hotel i comencem a passejar, tot dirigint-nos al Empire State. De camí comencem a veure els gratacels que han fet famosa la ciutat. Entrem a la Biblioteca Pública, que trobem de camí i seguim cap a la 5th Avenue. Una vegada som al Empire State, i como no hi ha massa cua, pugem. La impresió que causa l'ascensor no la trobareu ni a Port Aventura. Un cop a dalt, on està tot una mica atrotinat, sortim a la terrassa que heu vist en un munt de pel.lícules. La vista és impresionant. Ja de tornada, passem pel Rockefeller Center, on veiem el lloc on a l'hivern hi ha la pista de patinatge, que també heu vist als films. I és que Nova York té això, és com estar continuament en una pel.lícula. Passem per Times Square, ja de nit, amb els cartells lluminosos i molt d'ambient, amb limousines circulant per tot arreu, i hi busquem lloc per sopar. I axí acabem el primer dia, que ha estat molt llarg, i estem cansats. Demà ens despertarem a Nova York.




dilluns, d’agost 04, 2008

AL NORD D'ITÀLIA PASSANT PER LA PROVENÇA

Aquest viatje transcorre per la Provença francesa, en el nostre camí cap a Itàlia, i un cop allí, per la Ligúria, la Toscana, el Veneto i la Emillia-Romagna.

Veiem aquí els punts més destacats sobre el mapa:





Aquesta és la cronologia:

DIA 1. BALAGUER-LLEIDA-TARRRAGONA

De Balaguer a Lleida en cotxe.

De Lleida a Tarragona en tren.

Aquest primer dia ens limiten a anar a Tarragona, on llogarem la furgoneta abans d’empendre viatje. Per tant, agafem el tren de Lleida a Tarragona amb les maletes al coll i som-hi, que comença l’aventura.

DIA 2. TARRAGONA-REUS-LLANÇÀ-CARCASSONA

Dinar a Llançà.

Després d’haver llogat la furgoneta a Reus, emprenem el viatje. Anem pujant cap a la frontera per l’autopista, i quan ja hem fet un bon tros, decidim desviar-nos per anar a dinar a la platja, a Llançà.

Les costes de Port-Bou.

Una vegada dinats, enlloc de retornar cap a l’autopista decidim seguir per la carretera de la costa fins a Port-Bou i travessar allí la frontera. El viatje és més mogut que al Dragon Kan, amb corbes i contracorbes a vora el precipi sobre el mar. Però bé, al final sobrevivim.

Les cues a Perpinyà.

Travessada la frontera estatl i seguim en direcció a Perpinyà, on tornarem a agafar l’autopista, però el trànsit fa que comencem a estar neguitosos per l’hora d’arribada al destí.

A Carcassona.

Ja som a Carcassona, final de la primera etapa. Quan fem la visita al poble ja és de nit. De totes maneres tenim temps de donar la volta al castell abans de sopar el típic ‘cassulet’ d’ànec.

DIA 3. CARCASSONA-BOLONIA-MODENA

Al galop sense parar.

Sortim de Carcassona i agafem l’autopista, directes a Bolònia, a la vora d’on tenim una casa rural llogada. Abans ens hem de trobar amb un amic italià que ens farà de guia. Així doncs no val a badar... carretera i manta.

Sopar tipic italià a Modenna.

Concert acúsic.

Visita nocturna de Modenna.

Un cop ja instal.lats a la casa rural anem a sopar a Modena. A la ciutat veiem la catedral i el ‘tinglado’ que hi ha montat a la seva plaça per fer concerts. Al recinte universitari toquen en viu, així que hi anem a donar un vol. Hi entrem als acords de Sultans of Swing...

DIA 4. BOLONIA

Visita Bolonia: Plaça de la Vila amb Catedral, Torre Asinelli, Sant Stefano.

Avui toca visitar Bolònia. Entrem a la catedral on hi ha un línia dibuixada a terra que fa de calendari segons la incidència dels rajos solars. Visitem també l’esglèsia de San Stefano. Després de donar un tomb pel centre històric pujem a la Torre Assineli, una torre medieval d’una considerable alçada.

Tornada i bany.

Sopar a casa amb concert.

De tornada a la casa ens banyem a la piscina, rodejats per sembrats de panís. Després sopem a casa d’uns italians.

DIA 5. BOLONIA-FLORÈNCIA-BOLONIA

Visita a Florència.

Arribem a Florència i després de conseguir aparcar anem a fer la visita. Visitem el Duomo, i el centre històric així com el Ponte Vechio. Després, per culturitzar-nos entrem a l’Acadèmia, on l’estrella és el David de Michelangelo. Finalment pujem als jardins de l’altre costat de riu, on tenim la típica vista panoràmica de la ciutat.

Compra al super de Bolonia.

De tornada parem a comprar a un super italià. Aquesta nit farem pà amb tomàquet.

BOLONIA-RAVENNA-MARINA RAVENNA-MILANO MARITIMA-RAVENNA

Arribada a Ravenna.

Arribats a Ravenna hem de buscar hotel i ho aconseguim a les quatre de la tarda.

La idea és dormir a Ravenna i sortir de festa per Milano Maritima.

‘Playita’

Un cop instal.lats anem a la platja. Ens banyen, amb aigua molt bruta, per cert i després anem a un ‘xiringuito’ de tarda, amb música, ball i copes.

Marxa.

Després de canviar-nos anem asopar a Marina Ravenna. Després anem de ‘bares, pubs i discotecas’ a Milano Maritima.

DIA 6. RAVENNA

Visita.

Després de dormir tot el matí ens aixequem i dinem. La tarda la dedicarem a visitar la ciutat. I la veritat es que es una agradable sorpresa, doncs la desconeixiem totalment. Var ser capital de l’Imperi Romà després de la caiuguda de Roma, i visitem antigues basíliques on el més característic són els mosacis. Visitem també la tomba de la barcelonina Gal.la Placídia.

DIA 7. RAVENNA-VENECIA-GENOVA

Venecia.

Arribem a Mestre i aparquem, per agafar el tren fins Venècia. Un cop hi som el primer que fem es agafar el vaixell i recorre tot el Gran Canal fins San Marc. Des d’aquí tornarem a peu fins l’estació, tot recorren la ciutat.

Cap a Genova.

Tota la tarda l’emprem en travessar el nord d’Itàlia, doncs hem de fer nit a Génova. Hi arribem ja de nit, i després de donar-hi un tomb amb la ‘furgo’ buscant l’hotel, l’impresió que ens en queda no és gaire bona.

DIA 8. GENOVA-CANNES-AVIGNON

Cannes.

Desrprés de deixar Italia arribem a Cannes, on farem la parada del migdia. Visitem el port, la Crossete amb el pavelló del cinema i donem un vol per les galerie Laffayyette.

Avinyó

Arribem a Avinyó, i anem a fer una visita pel poble, pel antic palau del Papes d’Avinyó i fins al mirador que dona sobre el famós pont. El poble és molt animat, tant de dia com de nit, amb representacions teatrals al carrer.

DIA 9. AVINYÓ-GUISSONA-BALAGUER

Últim dia. D’Avinyó anem directament a Balguer, on ens deixa la furgoneta. I així s’acaba tot..

divendres, de juliol 11, 2008

L'ALEMANYA DEL RIN

Aquest viatge va durar dues setmanas, cada una d'elles en un apartamente diferent com a base d'operacions. La primera setmana vam estar a Dittishausen, a la Selva Negra.




La segona setmana va transcorre amb Bad Münstereifel com camp base, prop de Colònia.


El títol d'Alemanya del Rin és aquest com podria ser qualsevol altre, doncs no s'ajusta exactament a la zona visitada, però algun haviem de triar.

Dia 1

Sortim de Balaguer a les 22:00 hores aproximadament. I comencem bé, doncs trovem un accident al cap de poc, i estem més d'una hora i mitja aturats. Amb això, ja quasi bé arrivem al dia 2n.

Dia 2

Després de tota la nit amb cotxe, travessant França arrivem a Alemanya. Al poble del nostre destí, Dittishausen, hi arrivem sobre les 13:00 hores. Com on ens han de donar la clau està tancat al migdia tornem al poble anterior, Löffingen, per dinar. A la tarde tornem a buscar la clau i deixem les coses a l'apartament. Després donem una volta pels voltants de Dittishausen.

Dia 3

Sortim ben matí, sobretot per ser un diumenge, cap a Donauschingen, on diuen que hi neix el Danubi, concretament en una font (podeu llegir El Danubi, de Claudio Magris). Després de donar la volta a Donauschingen anem cap a Furtwangen (bé, més que anar-hi expressament, anem tirant i hi fem cap). Per Furtwangen fem una cervesa i anem a donar un tomb pel bosc. El lloc on vam dinar el deixo en blanc, perquè, com no el vaig apuntar no el recordo. El que si vam fer després és anar al llac Titisse, on vam donar un tomb a vaixell. Tampoc vaig apuntar on vam sopar, però crec que va ser a Löffingen (encara que pot ser que no).

Dia 4

Dilluns. Comença la feina dura. Pel matí visitem Friburg: donem un tomb per la catedral i el mercat que fan a la vora, i després donem una volta pel poble, per vora la universitat ...
Quan s'acosta el migdia agafem la furgoneta i anem cap a Gengenbach (que segons la guia és un 'pueblecito típico'). Abans d'arribar-hi parem a la carretera a dinar (sen podria dir dinar, de quatre patates i quatre cacahuets?). Gegenbach resulta que sí, que és 'típico', amb les seues casetes tan ben arreglades i demés. Però com tampoc dona per molt, decidim anar cap a Triberg, on hi ha les catarates més altes d'Alemanya (i podien haver afegit que més estretes). Però bé, ja que hi som, pujem fins dalt de tot (almenys era a l'ombra). Quan som a dalt ve el millor: la baixada i les cerveses que ens esperen baix. Després d'un breu repòs anem a sopar allí mateix, al Lillie. Una vegada sopats, tornem cap a l'apartament, i així acaba el primer dia de la setmana.

Dia 5

Dimarts. El dimarts torna a ser un dia dur i complert, que comença amb la visita a Heidelberg i el seu famòs castell (ó el que en queda). Abans de pujar al castell ja coneixem el temperament alemà, havent de fugir de la terrassa d'una cafeteria. Així és que, sense poder fer ni un café comencem a pujar cap al castell, des d'on es gaudeix d'una preciosa vista sobre la ciutat i el riu Neckar. Després de la visita al castell fem un tomb pel poble. Recorrem la Hauptstrase, carrer comercial del centre de la ciutat, travessem el riu i pugem al passeig dels filòsofs, just després de dinar a la vora del riu.
Una vegada visitat Heildelberg decidim anar cap a Baden Baden, on arrivem una mica tard al trobar un accident a l'autopista. A Baden Baden donem un tomb (el lloc no resulta especialment atractiu) i decidim sopar a l'aire lliure en un dels restaurants recomanats per la guia. El sopar molt bé, fins al final, que cau una tromba d'aigua que ens obliga a fugir corrents cap a cobert. Però bé, tampoc dura tant, i poc després podem marxar. Ja ben de nit, arrivem altre cop a la base, a Dittishausen.

Dia 6

Dimecres. Després de dos dies intensos el cansament es començava a notar, així que aquest dia vam decidir pendrens-ho amb calma (encara que al final no tant).
El primer que vam fer al matí, després d'aixecar-nos i esmorzar tranquilament, va ser anar a comprar al super de Löffingen. Després de tornar a Dittishausen per deixar la compra, vam empendre la ruta cap a Blumberg, disposats a agafar el tren.
Una vegada arribats a Blumberg, vam pujar al tren (de carbó, aquí hi havia la gràcia). El tren ens va portar fins un lloc anomenat Weizen (que de fet no semblava ser cap lloc, no hi havia res). Una vegada allí, tornar a pujar i tornar enrera.
Retornats a Blumberg, i abans de marxar, encara vam visitar el petit museu del ferrocarril que hi havia a la pròpia estació.
Com que el dia havia estat tranquil i relaxat, i encara que no feia molt bon temps, ens vam veure amb forces per arrivar-nos fins a Schaffhausen (Suïssa), per veure les catarates del Rhein. La veritat, es que sense esperar-ho, i decidint-ho a última hora com vam fer, segurament var ser del millor del viatge. Vam poder donar tot el tomb a les catarates i vam poder arrivar fins tocar l'aigua (encara que per arrivar tard no vam poder agafar la barca que deixava al mig).
Ja de tornada, va ser el dia que vam parar a Löffingen abans d'anar a Dittishausen, i vam fer una amiga portuguesa, que portava el bar on ens vam aturar.

Dia 7

Dijous. L'objectiu del dia era la visita al llac Constança, i a la ciutat del seu mateix nom. Una vegada vàrem arrivar, i aparcada la furgoneta, vam dirigir-nos, a través de la ciutat cap al llac. La ciutat no tenia res de destacat per visitar, així es que, el que vam fer, és una passejada per la vora del llac.
Una vegada visitada Constança, vam decidir anar cap a Tutlingen (suposadament en un, o a prop, d'un parc natural). Dinar ho vam fer en una àrea de la carretera. Després de un tomb per aquest darrer poble, vam tornar a Dittishausen, i allí, per fer temps fins l'hora de sopar, vam anar a donar una volta pel llac Kinsbergsee (allí la vora mateix).
I així es va acabar aquest dia.

Dia 8

Divendres. Últim dia que dormirem a Dittishausen.
Aquest també va ser un dia dur. Ens vam aixecar ben d'hora per començar la ruta. La primera parada, al castell de Honhenzollen.
Vam visitar el castell tant per dins com per fora. Ara que, per dins, tampoc vam entendre molt les explicacions que ens donaven.
Una vegada acabada la visita al castell, i en ruta cap a Stuttgart, vam decidir para a visitat Tübingen, i la veritat es que ho vam encertar. El poble era molt acollidor, als peus del riu Neckar (el mateix de Heidelberg), i vam pujar a la torre de la catedral, des d'on hi havia boniques vistes.
Després de visitar Tübingen vam anar cap a Stuttgart, on el primer que vam fer, va ser dinar als jardins del Schlossgarden. Després vam donar un tomb per la ciutat, per la plaça del palau "no recordo el nom" i els carrers comercials.
Ja de tornada, vam fer l'última parada a Löffingen, per a recollir l'adressa de la nostra amiga portuguesa.
I cap a Dittishausen, a fer l'última nit.

Dia 9

Dissabte. Cap a Bad Münstereifel.
El nové dia va ser dia de trasllat. Vam sortir al matí de Dittishausen, cap a Bad Münstereifel. El viatge va durar bastant, i no vam arrivar fins passat el migdia. I més difícil que trobar el poble, va ser trovar la casa. Però al final, hi vam arrivar. Ja amb poc temps per deixar les maletes i sortir cap a Colònia, on ens esperaven el Xavi i la Maria José.
Una vegada a Colònia, temps de fer unes cerveses, i anar a veure el piromusical (més bé no ens ho podien fer, aquesta gent de Colònia). La música que van posar, la veritat és que no la vaig apuntar, i quasi no la recordo (Armageddon, Lord of the dance ... i no sé que més).
Una vegada acabat el festival, vam anar a un pub a fer algunes (bastantes) cerveses. I ningú sap molt bé com, vam conseguir tornar al nostre allotjament (val més no pensar-hi).

Dia 10

Diumenge. Bé, després de la 'juerga' del dia anteriror a Colònia, poc es podia esperar del nou dia. Ens vam aixecar ben tard i vam decidir anar a Bonn, que és el que hi havia més a prop. I el que vam fer primer, donada l'hora, és dinar (encara em sembla notar el gust de la col fermentada) a una terrassa al carrer.
Una vegada vam haver dinat, vam iniciar la visita per la catedral i el seu claustre. Després vam donar un tomb pel centre fins arrivar a la vora del Rhin. Vam donar un tomb per les firetes que hi havia i, poc després, i com estava plovent, vam decidir tornar cap a la base.
Una vegada vam ser al poble de Bad Münstereinfield, vam donar un tomb pel poble, i després, vam decidir anar a sopar al Restaurant Pinochio.

Dia 11

Dilluns. El dilluns comença la setmana laboral. I així fem nosaltres, després d'un cap de setmana de relax, apretem l'accelerador, i ens llancem a un creuer pel Rhin (però en cotxe, tot no pot ser).
El creuer comença a Coblenza, on visitem el Deutsches Eck, on conflueixen els rius Mosela i Rhin.
Després agafem la carretera cap a Magúncia, que es la que va recorren el Rhin. A mig camí parem a Barbarach, on dinem. Una vegada arribem a Magúncia, fem també la visita a la ciutat.
I cap a casa, que ja s'ha fet tard.

Dia 12

Dimarts. El dimarts vàrem anar a l'antiga capital de l'imperi Carolingi, Aquisgrà (Aachen pels germànics). Allí vam visitar l'ajuntament (amb la suposada espasa de Carlemany), la catedral (amb el tron del mateix Carlemany) i el museu 'no recordo el nom tampoc'. No vam tenir temps de molt més, perquè la nit anterior va ser la que no ens vam portar gaire bé, i ens haviem aixecat tard i amb una mica de mal de cap.
Per acabar el dia vam anar a sopar a Monschau, molt a prop d'Aquisgrà.

Dia 13

Dimecres. El dimecres era el dia de tornada del Xavi i la Maria José. Així que vam anar cap a Colònia, on els haviem de deixar per agafar el tren que els portava a l'aeroport. Després de que aconseguiren pujar al tren (i veure que la tan eficient organització alemanya no ho era tant), vam iniciar la visita.
Per començar, a la catedral i pujada de 529 esgraons (ja hi podien posar un ascensor). Després vam donar un tomb per Colònia i vam anar a una botiga de discos immensa.
Ja de tornada, a Bad Münsterenfield, vam tornar a anar a sopar al Pinocchio.

Dia 14

Dijous. Això ja s'acava. Aquest va ser l'últim dia de visita podriem dir seria. I la ciutat triada va ser Frankfurt. A Frankfurt vam començar per la plaça de l'ajuntament i la catedral, en obres per variar. Després vam visitar unes galeries comercials, on desde la terrassa es tenia una bona vista de la ciutat. Després vam anar cap a al Borsa, i per acabar, ens vam acostar als grans gratacels. I de tornada a Bad Münstereifel, adivineu on vam sopar... Al Pinocchio.

Dia 15

Divendres. Últim dia abans de marxar. Avui relax i tranquilitat. Aquest dia vam visitar el petit poble d'Einrhur (a la vora del riu Rhur, curiosament). Van fer una passejada, unes cerveses i vam tornar a sopar cap a la seu central de Bad Münstereifel. Després de jugar un 'rato' a la botifarra, vam sopar a l'apartament mateix.

Dia 16

Dissabte. Carretera i manta, que en diuen. O també, 'El dia más largo'.A la carretera, de 08:00 a 03:30 de l'endemà. A més, anaven acompanyats per tots els de l'Operació Algeciras 2002.


diumenge, de maig 18, 2008

EGIPTE. DIA 6

Avui és l'últim dia, ja que demà, tot just llevar-nos, ja anirem a l'aeroport. Disposem del dia lliure per fer el que vulguem, i en primer lloc decidim anar al Barri Copte. En aquest barri viuen els cristians de la ciutat i entre d'altres esglèsies hi ha la de Sant Sergi, on segons les escriptures es va refugiar la Sagrada Familia en la seva fugida a Egipte. A part, també hi ha una sinagoga. El barri en si és poc extens, però es veu més cuidat i net que la resta de la ciutat. El millor de tot però és l'anada i la tornada en taxi. Tot el que us hagin pogut explicar sobre la forma de conduïr dels egipcis us semblarà poc. Passem a milímetres dels altres cotxes i els tocs de clàxon són constants. Malgrat tot, sobrevivim.Tornem cap al centre de la ciutat i ens disposem a recórrer-lo a peu. El barri és més o menys com pot ser-ho un d'una ciutat europea, però es veu més atrotinat, i els cotxes que hi circulen us portaran trenta anys enrera. El caos es generalitzat, amb gent per tota arreu i de tota mena. Finalitzem el recorregut arribant a l'hotel, on ja esperarem a que sigui l'hora de la tornada a casa.


EGIPTE. DIA 5

Avui toca El Caire. Sortim cap a la Mesquita d'Alabastre, en un turó on hi ha la fortalesa d’en Saladino, que lluità contra els croats. Ens descalcem i entrem. Ja al pati veiem el rellotge del que us havia parlat. Efectivament, està aturat. Desde la mesquita tenim una màgnifica vista de la ciutat, tot i que la contaminació la fa boirosa.

Tornem cap al centre i ara anem al museu egipci. L'edifici ja es veu antic, però té la seva gràcia. Ja a dins, el primer es resseguir les sales amb el tresor de Tunthakamon. Estan en vitrines tancades amb un filferro (i aixó es el millor que tenen). Els dos sarcòfags i la màscara, però, estan en una sala amb mesures de seguretat autèntiques (aquí no faig broma). Reseguim algunes coses més i després, pagant a part, anem a veure les mómies. La del Ramsés II impresiona. Paga la pena dir que heu vist a un dels homes amb més poder que hi hagut sobre la terra.

Després del museu anem al mercat, al Khan El-Khalili. El guia ens recomana no sortir del carrer principal. Aquí les opinions depenen: si us agrada regatejar és el paraís. si no us agrada que us emprenyin és l'infern. Acabades les compres, tornem cap a l'hotel a dinar.


A la tarda sortim a peu de l'hotel, a veure que trobem. Anem per vora el Nil fins el pont que hi ha vora el Museu Egipci, travessem i tornem per l'altre costat. Es veu guapo pero deixat.

EGIPTE. DIA 4

Ja som a El Caire, procedents d'Assuan. Avui és el dia de les piràmides. Travessem bé tota la ciutat en poca estona, doncs és divendres, festiu pels musulmans. Quan encara estem entre edificis, va i apareix la primera piràmide, la del Keops. Aquí les mesures de seguretat són riguroses. Es baixa de l'autocar, es passa l'arc de seguretat i es torna a pujar al mateix autocar (no cal dir res més). A les piràmides uns policies molt amables ens baixen la corda que ens separa de la piràmide i ens inviten a pujar (ja sabeu que volen a canvi). L'explanada és gran i podeu passar-hi una bona estona donant tombs. Us voldran treure els calés de totes les forme possibles: venent ‘souvenirs’, invitant-vos a pujar a camell,passejant a cavall...


Acabats aquí cal agafar l'autocar per anar fins a l'esfinge, doncs hi ha un bon tros. Aquí es veu més gent, doncs l'espai és molt més petit, però hi ha una magnifica vista de les piràmides.

Després ja anem cap a l'hotel. És hora de dinar i fer una bona migdiada. Al vespre no ens en mourem, doncs el Marriott es una petita ciutat en si mateix.


EGIPTE. DIA 3

Avui toca Abu Simbel. Hora de sortida: les 2.30 (no, no és un error). Sortim en convoi escoltat per seguretat, però vet aquí, que al cap d'una estona som en una carretera al mig del desert sense ningú davant ni darrera. Aixó si, si s'acosta algú, es veu de lluny. Després de 3 hores som a Abu Simbel. Visitem els dos temples excavats a la roca (originàriament, ara estan traslladats i la roca és de mentida) i altre cop cap a l'autocar. Ala, 3 hores de tornada.


Ja altre cop a Assuan fem una parada a la gran presa i després anem a les canteres de granet, on hi ha un obelisc inhacabat. La primera impresió al baixar (són les 13 hores) es que algú s'ha deixat el forn encés. Tractarem d'aguantar els deu minuts de la visita.

Per la tarda anem a visitar un poblat nubi. Hi anem en barca i una de les atraccions es l'animador: negre amb ulls blaus. Es veu que es tipic d'aquí per uns bosnis que hi van fer cap. Al poblat hi acabem d'arribar en dromedari. Sort que la béstia se sap el camí, perquè el pastor et dona les regnes, i ja t'espavilaràs. Al poblat t’ofereixen té, et pots fer tatuatjes de jena, pots tocar un cocodril nadó, i sobretot, regalar tot el que puguis als crios, que per aixó t’hi porten. De tornada ens porten a comprar perfums i aromaterapies. El venedor va viure a l'uruguai i parla espanyol amb aquest accent. I aquí s’acaba el creuer pel Nil. Al matí sortirem cap a la civilització: El Caire. O no serà tant civilitzat?