EGIPTE. DIA 6

Avui és l'últim dia, ja que demà, tot just llevar-nos, ja anirem a l'aeroport. Disposem del dia lliure per fer el que vulguem, i en primer lloc decidim anar al Barri Copte. En aquest barri viuen els cristians de la ciutat i entre d'altres esglèsies hi ha la de Sant Sergi, on segons les escriptures es va refugiar la Sagrada Familia en la seva fugida a Egipte. A part, també hi ha una sinagoga. El barri en si és poc extens, però es veu més cuidat i net que la resta de la ciutat. El millor de tot però és l'anada i la tornada en taxi. Tot el que us hagin pogut explicar sobre la forma de conduïr dels egipcis us semblarà poc. Passem a milímetres dels altres cotxes i els tocs de clàxon són constants. Malgrat tot, sobrevivim.Tornem cap al centre de la ciutat i ens disposem a recórrer-lo a peu. El barri és més o menys com pot ser-ho un d'una ciutat europea, però es veu més atrotinat, i els cotxes que hi circulen us portaran trenta anys enrera. El caos es generalitzat, amb gent per tota arreu i de tota mena. Finalitzem el recorregut arribant a l'hotel, on ja esperarem a que sigui l'hora de la tornada a casa.

EGIPTE. DIA 5

Avui toca El Caire. Sortim cap a la Mesquita d'Alabastre, en un turó on hi ha la fortalesa d’en Saladino, que lluità contra els croats. Ens descalcem i entrem. Ja al pati veiem el rellotge del que us havia parlat. Efectivament, està aturat. Desde la mesquita tenim una màgnifica vista de la ciutat, tot i que la contaminació la fa boirosa.

Tornem cap al centre i ara anem al museu egipci. L'edifici ja es veu antic, però té la seva gràcia. Ja a dins, el primer es resseguir les sales amb el tresor de Tunthakamon. Estan en vitrines tancades amb un filferro (i aixó es el millor que tenen). Els dos sarcòfags i la màscara, però, estan en una sala amb mesures de seguretat autèntiques (aquí no faig broma). Reseguim algunes coses més i després, pagant a part, anem a veure les mómies. La del Ramsés II impresiona. Paga la pena dir que heu vist a un dels homes amb més poder que hi hagut sobre la terra.

Després del museu anem al mercat, al Khan El-Khalili. El guia ens recomana no sortir del carrer principal. Aquí les opinions depenen: si us agrada regatejar és el paraís. si no us agrada que us emprenyin és l'infern. Acabades les compres, tornem cap a l'hotel a dinar.

A la tarda sortim a peu de l'hotel, a veure que trobem. Anem per vora el Nil fins el pont que hi ha vora el Museu Egipci, travessem i tornem per l'altre costat. Es veu guapo pero deixat.

EGIPTE. DIA 4

Ja som a El Caire, procedents d'Assuan. Avui és el dia de les piràmides. Travessem bé tota la ciutat en poca estona, doncs és divendres, festiu pels musulmans. Quan encara estem entre edificis, va i apareix la primera piràmide, la del Keops. Aquí les mesures de seguretat són riguroses. Es baixa de l'autocar, es passa l'arc de seguretat i es torna a pujar al mateix autocar (no cal dir res més). A les piràmides uns policies molt amables ens baixen la corda que ens separa de la piràmide i ens inviten a pujar (ja sabeu que volen a canvi). L'explanada és gran i podeu passar-hi una bona estona donant tombs. Us voldran treure els calés de totes les forme possibles: venent ‘souvenirs’, invitant-vos a pujar a camell,passejant a cavall...

Acabats aquí cal agafar l'autocar per anar fins a l'esfinge, doncs hi ha un bon tros. Aquí es veu més gent, doncs l'espai és molt més petit, però hi ha una magnifica vista de les piràmides.

Després ja anem cap a l'hotel. És hora de dinar i fer una bona migdiada. Al vespre no ens en mourem, doncs el Marriott es una petita ciutat en si mateix.

EGIPTE. DIA 3

Avui toca Abu Simbel. Hora de sortida: les 2.30 (no, no és un error). Sortim en convoi escoltat per seguretat, però vet aquí, que al cap d'una estona som en una carretera al mig del desert sense ningú davant ni darrera. Aixó si, si s'acosta algú, es veu de lluny. Després de 3 hores som a Abu Simbel. Visitem els dos temples excavats a la roca (originàriament, ara estan traslladats i la roca és de mentida) i altre cop cap a l'autocar. Ala, 3 hores de tornada.

Ja altre cop a Assuan fem una parada a la gran presa i després anem a les canteres de granet, on hi ha un obelisc inhacabat. La primera impresió al baixar (són les 13 hores) es que algú s'ha deixat el forn encés. Tractarem d'aguantar els deu minuts de la visita.

Per la tarda anem a visitar un poblat nubi. Hi anem en barca i una de les atraccions es l'animador: negre amb ulls blaus. Es veu que es tipic d'aquí per uns bosnis que hi van fer cap. Al poblat hi acabem d'arribar en dromedari. Sort que la béstia se sap el camí, perquè el pastor et dona les regnes, i ja t'espavilaràs. Al poblat t’ofereixen té, et pots fer tatuatjes de jena, pots tocar un cocodril nadó, i sobretot, regalar tot el que puguis als crios, que per aixó t’hi porten. De tornada ens porten a comprar perfums i aromaterapies. El venedor va viure a l'uruguai i parla espanyol amb aquest accent. I aquí s’acaba el creuer pel Nil. Al matí sortirem cap a la civilització: El Caire. O no serà tant civilitzat?

EGIPTE. DIA 2

Segon dia del viatje. Som a Edfú. Ja hi hem fet nit, i de fet, el vespre anterior vam baixar a fer un tomb. El abordatje de tota mena de venedors va fer que ben aviat toquessim retirada. Avui ens lleven 'tard', a les 6.30, per anar a visitar el temple d'Horus. És l'únic temple del pais que queda pràcticament sencer. A part d'això, semblant als del dia anterior. Aquí l'aventura consisteix en arribar-hi en calesa. Les lluites del personal per oferir-se a portar algú són un espectacle. Per tornar, l'embús es considerable, però no se com, ens en sortim i tornem al vaixell.

Tindrem temps per dinar i reposar camí de Kon Ombo, i també per observar i fer fotos al Nil.

Arribem a Kon Ombo i visitem El temple. Es pot ben dir que la visita es fa perquè ve de passada. Destacable: un cocodril dissecat (n'hi havia uns quants, ara repartits per tot el món) i uncalendari de pedra en una paret, que marcava les estacions (per als egipcis tres: inundació, sembra i sega). Per vora el temple hi ha un element jugant amb unes cobres. Abans de pujar al vaixell cal comprar una xilaba pel sopar del vaixell. El pesats que són aquesta gent no té nom, però al final la comprem.

El vaixell encara ja el camí d'Assuan, destí final del creuer. Pel camí, la posta de sol al Nil.

EGIPTE. DIA 1

Comença l'aventura: toc de diana a les 4.30 per sortir a les 5.30. Itinerari previst: visitar tot Tebes, antiga capital, la riba occidental i l'oriental. Occidental: Colossos de Memnom, Temple de Hatchepsut, Vall dels Reis i Temple de Medinet Habu. Oriental: Luxor i Karknak.
Sortim del vaixell ben bé de nit i ens encaminem a creuar el Nil. Pel camí ja veiem l'avançat que està el país: carros descapotables i rucs de quatre potes per tot arreu. Gent que va als camps a treballar igual que al nostre pais fa cinquanta anys. També trobem unes vaques que es desplacen en furgoneta. El paissatge encara és verd però ja veiem les muntanyes desertes davant nostre. Fem la primera aturada als Colossos de Memnom, l'únic que queda d'un antic temple d'Amenofis III, destruït per un terratrèmol.

La següent parada és el Temple de Hatchepsut. Aquí hi va haver un atemptat fa uns anys, però les mesures de seguretat han incrementat. Hi ha policies per tot arreu, disposats sempre a ajudar-vos (cobrant, clar) . Per entrar als llocs veureu que s'ha de passar un arc de seguretat com el dels aeroports, però pel que sembla, quan pita vol dir que es pot passar, perqué sempre passa tothom pitant. Que hi farem...Després anem a la Vall dels Reis, on hi ha les tumbes del faraons de l'Imperi Mig i Nou. Els de l'Antic són els de les piràmides. Aquí es pot visitar tres tombes amb el preu de les entrades. Nosaltres fem Ramsés III i IV i Tutmosis IV. La calor comença a fer-se evident, però encara s'aguanta. Baixant de la última tomba es veu brossa per tot arreu, però al final resultarà que es una tradició del país, això d'estar tot fet una merda.
Visitades les tombes, anem cap al Temple de Medinet Habu. Molt gran i 'mu bonito'. Més calor.
Hem completat ja la banda occidental, que és la dedicada als morts. Ara anem a l'oriental que era la dels vius (tot i que ara també estan morts). Creuem amb barca el Nil. Les mesures de seguretat són com les d'aquí, però fa mil anys: cap. Es igual, serà molt... ens han dit que no hi ha cocodrils.

Arribem a Luxor a visitar el temple, famós per l'obelisc. L'obelisc que hi queda no, l'altre, el de la plaça de la Concòrdia de París. Es veu que el van regalar (es fals que els hi robessin), i els francesos els hi van regalar a canvi un rellotge, que és a El Caire (ho veurem més endavant). Es queixa el guia que aquests rellotge no ha funcionat mai des de aleshores, mitjans segle XIX. Dic jo que temps per arreglar-lo n'han tingut, no? Però tornem al temple, entrada amb l'obelisc de Ramses II (el Jaume I dels egipcis, el Carles I dels espanyols, el Lluis XIV dels francesos...), dos colossos que el representen, columnes, sales hipòstiles... Més endavant un tros de temple ordenat per Amenofis III. I tot plegat conservat gràcies a que va quedar soterrat sota la sorra. Fins i tot van construïr una mesquita a sobre sense adonar-se'n.

Davant Luxor l'avinguda de les esfinges, que duia fins a Karnak, a uns km. on anem tot seguit.
Karnak, el Vaticà dels Egipcis, el conjunt de temples més gran del món segons el guia. Jo puntualitzo: el conjunt de ruïnes de temples més grans del món. Té el seu encant, però. Hi ha els típics Pilons a l'entrada, obeliscos (el més alt d'Egipte, de la tal Hatchepsut) i el milor de tot: un bar amb ombra i coca-coles a les 143:00. Fa una calor que te... c...remes.

I així acaba el primer dia de visita. A migdia es torna cap al vaixell a dinar i s'inicia la navegació cap al pròxim destí, Edfú, on s'arriba a la nit. L'endemà visita al seu temple, però això serà en el pròxim capítol.

EGIPTE. DIA 0

Començo aquest blog sobre el viatje a Egipte amb el dia 0, perqué el primer dia només és de trasllat. Després de sortir del Prat al migdia, arribem a Luxor de nit. A Egipte és una hora més, però en relació al sol en tenim dues de diferència. Només arribar ens duen directament al vaixell, on farem estança els pròxims quatre dies. Arribem tard, així que el sopar (per dir-li així) ens espera a la cabina. L'endemà, la primera 'brometa': toc de diana a les 4.30 per sortir a les 5.30. Agafeu-vos...