Ja fa temps que no hem anat al País Basc, i aquesta vegada ens hi porta una bona excusa: sopem a ca n'Arzak, l'històric tres estrelles Michelin de Donostia. Així doncs, agafem el cotxe matinet i a l'hora de dina ja som a Sant Sebastià. Deixem les coses a l'hotel, aparquem, i xino-xano anem cap al centre, on dinarem, com no uns pinxos. Després fem un tomb per la Contxa i arribem als peus del Monte Igueldo, on agafem el funicular. A dalt hi ha un modest part d'atraccions, i ja que hi som, pugem a unes barquetes que fam un petit tomb amb vistes sobre el poble i la platja. Baixem i anem cap a l'hotel, a descansar una mica abans del sopar.
A l'horeta agafem un bus cap al centre, i en lloc d'agafar un altre que ens acosti al restaurant, hi anem fent un passeig, per acabar de fer gana. El passeig és molt agradable, i van desapareixent els blocs per deixar pas a cases senyorials, cada cop més espaiades. I quan ens n'adonem ja hi som, així que cap a dins.
I que podem dir de l'experiència. Doncs si ja heu menjat encara que sigui en algun restaurant amb una sola estrella, no us espereu tampoc molt més del menjar. El que si destaca del local és el personal, molt amable, sense arribar a ser embafador, just en la mesura exacta. I que dir de l'Elena Arzak, que ja ha substituït al seu pare jubilat. Més simpàtic i agradable no crec que es pugui ser. Un cop sopats, ens demanen un taxi, que resulta ser un Tesla, així que li preguntem al taxista si n'està content, i ens en lloa les meravelles, també amb molta simpatia. I demà serà un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada