JAPÓ. DIA 9

Aquest sí que és l'últim dia de debò, perquè el viatge és llarg, i vam sortir ahir però hem arribat avui. Set hores de vol de Tòquio a Doha, quatre d'escala, i deu més de Doha a Barcelona. Es fa llarg, llarg, llarg... però és el preu a pagar. Aprofitem doncs per fer una petita llista de coses entre útils i curioses del viatge.
1. Al Japó poques papereres trobareu pel carrer. Així doncs, a portar una bossa, i a esperar fins a trobar un lloc on llençar-la, com per exemple a les andanes de l'estació, on sí que en sol haver-hi.
2. Per compres d'emergència de tot tipus i durant 24 hores hi ha tres cadenes: Family Mart, Seven Eleven i Lawson. I trobareu menjar, beure, productes d'higiene i varis més.
3. Per entendre's, amb anglès, però no van sobrats. Però faran el possible per ajudar-vos, i solen tenir paciència.
4. Normalment es troba wifi gratuïta. En alguns casos com el Narita Express, només cal obrir el navegador i seguir les instruccions, molt senzilles (en anglès, lògicament).

5. A l'hotel, tant a Tòquio com Kyoto, ens hem trobat un mòbil a la nostra disposició, amb connexió internet, que també podeu fer servir. Ens ha sigut útil per coses com el Google Maps, i hem estalviat la nostra bateria (recordeu que cal un adaptador per l'endoll).
6. Nosaltres teníem internet perquè vam llogar un Pocket Wifi a https://www.japan-rail-pass.es/. L'obriu i emet senyal, a la que us podeu connectar des dels vostres mòbils, tants com en tingueu. I va de pressa i bé.
7. Internet se n'ha de tenir per poder fer servir l'aplicació Hyperdia en tot moment. Us dóna els horaris de tots els trens per anar als diferents llocs, amb les diferents combinacions, i en estacions grans, fins i tot l'andana on surt i arriba el tren. També va molt bé tenir internet per, amb Google Maps, mirar combinacions de metro a Tòquio i bus a Kyoto.
8. Pel tren, comprar el JR Pass (https://www.japan-rail-pass.es) de 7, 14 o 21 dies. Això és bàsic i imprescindible, si aneu per lliure.

9. Per moure's per Tòquio hi ha una línia circular, la Yamanote, que entra al JR Pass, però no us acostarà a tot arreu. La resta de línies s'han de pagar. Nosaltres hem comprat una targeta Suica, que és com una targeta moneder. La carregueu i quan feu el trajecte va descomptant. Es fa una lectura de la targeta en entrar i una altra a la sortida, que és quan descompta. També serveix en màquines de begudes. En comprar-la en una màquina al metro, amb instruccions en anglès, us demanarà quan hi voleu posar, dels quals 500 iens són de dipòsit. És fàcil de fer-ho i s'ha de pagar en efectiu. En marxar, fins i tot a l'aeroport, la podeu retornar a unes oficines de JR i us tornaran el dipòsit.

10. A Kyoto només hi ha dues línies de metro, així que hem optat pel bus. Hi ha tiquets per viatjar tot un dia il·limitat per 600 iens. A la que feu tres viatges ja surt a compte. Hi ha també bitllets per dos dies, i pot ser més.

11. Imprescindible portar efectiu, perquè hi ha bastants llocs que no admeten targeta. Nosaltres vam canviar una petita quantitat en origen, i després a Tòquio en un banc que ens van dir a l'hotel. També hi ha caixers al Seven Eleven on treure diners, i si hi ha comisió ó no depèn del vostre banc. 

I més coses que ja descobrireu... Ara sí, últim capítol!
O pot ser no? 
...