PER TERRES OCCITANES I. Per les valls al nord de Tolosa de Llenguadoc 4.

El perquè del títol i del subtítol.

PER TERRES OCCITANES I. Si posem un I és que tenim l'esperança d'anar pujant de numeral. Aquest gran país que és Occitània el tenim ben a prop i ben lluny. El tenim aprop geogràficament, però lluny culturalment. I és una llàstima, perquè no sempre ha estat així. Però no seré jo qui us faci ara una lliçó d'història, avui internet us posa a l'abast tota la informació que vulgueu. Així doncs, la previsió és seguir visitant aquest país on difícilment et pots fer entendre si no és en francès, però que conserva restes d'una llengua, que és la mateixa que l'aranès, i que es parla i s'estén des de l'Atlàntic fins a Itàlia.

Per les valls del nord de Tolosa. Perquè hem visitat una serie de pobles marcats pels rius que hi passen, el Tarn, el Lot, l'Aveyron i fins al Dordonya, afluents tots ells del gran Garona, que neix a Montgarri i s'allarga fins a Bordeus. Així que li hem posat aquest subtítol, que descriu la geografia i el paisatge i defineix tot l'entorn.

PER TERRES OCCITANES I. Per les valls al nord de Tolosa de Llenguadoc 3.

Iniciem el nostre últim dia anant encara una mica més al nord, i ens endinsem en la històrica regió del Perigord, tot entrant a la vall del Dordonya. Visitem Sarlat, vila medieval, de carrers empedrats i cases de pedra picada. Si aconseguiu fer la visita sense comprar foie-gras, ja m'ho explicareu, perquè som al centre de la producció mundial.

Sarlat

Encarem ja l'anada cap al sud, i ara anirem a Saint-Cirq-Lapopie. A la vora del Lot, més que a la vora, a sobre, penjat d'una roca, trobem aquest petit poble, que val tant la pena veure des de baix, com observar des d'ell el paisatge.

Saint-Cirq-Lapopie

I ja encarem la tornada tot parant a Cahors, última visita, i ja esgotats de tat rondar. El més destacable de Cahors és el seu pont medieval. Visitem el centre, però entre que es fa tard i estem cansats, el pont ja el deixem per si un dia hem de tornar.

  Cahors

PER TERRES OCCITANES I. Per les valls al nord de Tolosa de Llenguadoc 2.

Comencem el segon dia esmorzant a Albi i donant un tomb pels seus carrers, entrant al mercat i voltant per les paradetes que hi ha al costat. A Albi hi ha el museu Toulouse-Lautrec, originari d'aquí, així que si aneu amb temps, podeu fer cultura.

Albi

Seguidament marxem cap a Rodez (en occità Rodés), al departament de l'Aveyron. Aparquem vora la catedral, gòtica, imponent. El poble és també ple de parades de mercat on podeu comprar tota classe de productes alimentaris. Des de fruita i verdura, fins pernils, embotits i formatges. També hi ha moltes parades de menjar preparat, així que si voleu aprofitar el temps i dinar sobre la marxa ja ho sabeu.

Rodez

El nostre següent destí és Villefranche-de-Rouguergue, tant pel destí, com pel camí. L'itinerari és una successió de petits turons verds i un paisatge esplèndid. A Villefranche destaca la plaça vora la catedral.

Villefranche-de-Rouguergue

Continuem ruta fins a Figeac, més al nord encara. És una vila medieval amb tot d'edificis molt ben conservats. Si aneu a l'oficina de turisme us donaran un plànol amb una ruta que es va fent seguint uns cartells amb unes claus dibuixades. De Figeac era per Jean-François Champollion, que va descodificar els jeroglífics gràcies a la pedra Rosetta, i aquí hi té un petit museu.

Figeac

I acabem el dia a Rocamadour, un dels pobles més fotografiats de França. Penjat sobre uns cingles, hi ha unes escales que es van enfilant fins dalt de tot a l'Església, i famoses pels peregrins que les han pujat. És dissabte sant, i a la nit ens trobem amb la processó, amb gent amb espelmes que acaben de donar a la visita un toc especial.

 Rocamadour