ZURIC DIA 4

Últim dia a Zuric. Al migdia hem d'anar ja cap a l'aeroport. L'últim dia sempre es fa una mica estrany. Per una banda no marxaríeu, i per l'altra penseu que com més aviat fet el tràmit d'aeroport i vol, millor.
Comencem fent un tomb per la part de la Universitat, fins on hi ha una cima de pujada, i que ens ofereix un mirador de Zuric des de la banda contrària del riu que de havíem vist ja. Baixem i fem un últim tombi pel centre i creuem el riu. Pugem per la Bahnhofstrasse i aprofitem per fer unes petites compres. Si aneu a Suïssa no podeu marxar sense xocolata. Ja pot ser bona, que se la cobren! I res, a buscar les maletes i fins a la pròxima.

ZURIC DIA 3

Tercer dia a Zuric, però només llevar-nos anem cap a l'estació de tren altre cop. Volem anar a Berna, però de pas volem visitar Solothurn. Aquesta ciutat no està en el camí directe a Berna, però a l'estació són molt amables i, si ho demaneu, us faran un Round-Trip. És un bitllet que permet fer Zuric-Solothurn-Berna-Zuric. L'únic inconvenient és el preu, cent euros per cap. Hi ha uns abonaments per cinc dies a 200 amb tot inclòs. Si hi tornéssim l'agafaríem. Dit això, pugem al tren i cap a Solothurn. Es diu que és la ciutat barroca més bonica de Suïssa, així que gaudim d'un bonic passeig per ella.

Continuem el nostre trajecte i ens n'anem cap a Berna, capital de Suïssa. La ciutat antiga està envoltada per un meandre del riu Aar. Entrem a la part antiga i recorrem la principal avinguda, envoltada de porxos fins a arribar vora el riu. Aquí hi ha un petit parc amb ossos, però com és hivern dormen, així que no els podem saludar. Passem també per vora la catedral i la casa on va viure uns anys Albert Einstein, i esperem que es faci una mica fosc per gaudir de les nits nadalenques.

I com tot s'acaba, de tornada a Zuric fem un passeig en la nostra última nit a la ciutat. Aquesta vegada fem un beure al Café Odèon (lloc de reunió de Lenin en el seu exili i freqüentat per altres destacats personatges com Herman Hesse, Stefan Zweig, Bertolt Brecht...). També visitem el Cabaret Voltaire, que és un bar, famós per ser el bressol del corrent pictòric del dadaisme.

ZURIC DIA 2

Comencem el dia anant d'excursió. Agafem el tren i anem cap a Rapperswil-Jona, al sud de Zuric, vora el mateix llac. És tracta d'una petita població de carrers empedrats que van pujant fins arribar a una fortificació, que s'enlaira sobre el mateix llac. Baixem fins a tocar d'aquest i acabem de fer  un tomb pel poble.

De tornada a Zuric canviem de direcció i anem cap a l'altre costat del llac, cap a Uetliberg, una muntanya que ens ofereix una magnífica panoràmica de Zuric. Un cop arriba el tren encara hem de pujar a peu mig quilòmetre, però val la pena. Dalt de tot, encara podeu pujar a una torre que us ofereix una vista més enlairada. Podeu albirar als vostres peus Zuric i el llac i al fons el paisatge imponent dels Alps.

I ja de tornada fem un altre tomb per Zuric, amb totes les seves llumetes i el seu ambient nadalenc.

ZURIC DIA 1

Doncs ja som a Zuric. L'avió ha arribat amb puntualitat Suïssa, mai millor dit, així que podrem aprofitar quasi tot el dia. Ens trobem el cel cobert i una lleugera boirina, però no fa fred en excés. Només sortir de l'estació de tren, creuem el riu i ja som a l'hotel. Això si que és comoditat... Deixem les maletes, i vora el mateix hotel, comença el carrer que s'endinsa cap al centre de Zuric per aquest marge del riu. Caminem fins a arribar a l'església Grossmünster, baixem cap a la vora del riu i creuem un pont. Per l'altra banda de riu passem per la Fraumünster i tot enfilant uns petits carrers anem a parar a un mirador amb unes boniques vistes de la ciutat, partida pel riu, que una mica més avall s'obre al llac Zuric, fins on ens arribem a donar un volt.

 

 

Després de la primera presa de contacte tornem cap a l'estació de tren. No anem enlloc, sinó a la mateixa estació, on hi ha un dels mercats de Nadal més famosos d'Europa. Destaca per sobre de tot l'arbre de Nadal decorat amb milers de vidres d'Swarovski.

Sortim de l'estació i agafem la Bahnhofstrasse, principal arteria comercial, amb tot el luxe de botigues que us pugueu imaginar. En un punt d'aquest carrer s'obre una petita placeta, amb l'arbre de Nadal cantaire.

Com que ja és de nit, repetim el recorregut del matí, però ara amb totes les llums enceses i aquest aire nadalenc tan especial. Acabem altre cop vora el llac Zuric, davant de l'Òpera, on hi ha tot de parades amb menjar i una pista de gel per a qui li agradi patinar.

 

PER TERRES OCCITANES I. Per les valls al nord de Tolosa de Llenguadoc 4.

El perquè del títol i del subtítol.

PER TERRES OCCITANES I. Si posem un I és que tenim l'esperança d'anar pujant de numeral. Aquest gran país que és Occitània el tenim ben a prop i ben lluny. El tenim aprop geogràficament, però lluny culturalment. I és una llàstima, perquè no sempre ha estat així. Però no seré jo qui us faci ara una lliçó d'història, avui internet us posa a l'abast tota la informació que vulgueu. Així doncs, la previsió és seguir visitant aquest país on difícilment et pots fer entendre si no és en francès, però que conserva restes d'una llengua, que és la mateixa que l'aranès, i que es parla i s'estén des de l'Atlàntic fins a Itàlia.

Per les valls del nord de Tolosa. Perquè hem visitat una serie de pobles marcats pels rius que hi passen, el Tarn, el Lot, l'Aveyron i fins al Dordonya, afluents tots ells del gran Garona, que neix a Montgarri i s'allarga fins a Bordeus. Així que li hem posat aquest subtítol, que descriu la geografia i el paisatge i defineix tot l'entorn.

PER TERRES OCCITANES I. Per les valls al nord de Tolosa de Llenguadoc 3.

Iniciem el nostre últim dia anant encara una mica més al nord, i ens endinsem en la històrica regió del Perigord, tot entrant a la vall del Dordonya. Visitem Sarlat, vila medieval, de carrers empedrats i cases de pedra picada. Si aconseguiu fer la visita sense comprar foie-gras, ja m'ho explicareu, perquè som al centre de la producció mundial.

Sarlat

Encarem ja l'anada cap al sud, i ara anirem a Saint-Cirq-Lapopie. A la vora del Lot, més que a la vora, a sobre, penjat d'una roca, trobem aquest petit poble, que val tant la pena veure des de baix, com observar des d'ell el paisatge.

Saint-Cirq-Lapopie

I ja encarem la tornada tot parant a Cahors, última visita, i ja esgotats de tat rondar. El més destacable de Cahors és el seu pont medieval. Visitem el centre, però entre que es fa tard i estem cansats, el pont ja el deixem per si un dia hem de tornar.

  Cahors