HI HA MÓN: 2014

dilluns, de juny 30, 2014

DE NÀPOLS A SICÍLIA - DIA 8

I aquí acabem pràcticament. Surt el nostre vol al migdia i aprofitem per arribar fins a Catània. Entre que és diumenge, el brut que es veu, i tot plegat, poc hi estem. Donem un tomb per la plaça de la catedral i busquem un lloc d’última hora on anar. Triem anar al nord, cap Acireale, que resulta ser un poble boniquet però poc més. Així doncs, agafem el cotxe i cap a l’aeroport. Ens acomiadem del nostre petit Nissan Micra, i ara sí, cap a casa!

Catania

Acireale

DE NÀPOLS A SICÍLIA - DIA 7

Ja és el nostre penúltim dia a l’illa, i ens queda una de les millors visites: Siracusa, la ciutat d’Arquimedes. Després del bon esmorzar que ens prepara el Sebastiano tenim més que forces per començar el dia, així que som-hi. Agafen l’autopista i cap avall. El primer que fem a Siracusa és anar cap a l’illa d’Ortigia, on es pot aparcar just creuar un dels ponts que l’uneix a terra ferma. El primer que trobem és el mercat on gaudim amb les parades i els crits dels venedors. Ens anem endinsant a Ortigia passant per les restes del temple d’Apolo, recorrent carrerets fins arribar a la plaça de la catedral, i seguint per la façana marítima. Acabada la visita a l’illa anem cap a la Neàpolis, on hi ha el teatre grec, immens, molt més gran que qualsevol altre que hem vist, i l’orella de Dionís, una obertura en la pedra, i on podeu fer ressonar la vostra veu.

Siracusa - Mercat a Ortigia

Siracusa - Ortigia

Siracusa -Teatre Grec

Siracusa -Orella de Dionís

Seguim ruta, i anem cap Noto. Aquesta ciutat va ser destruïda al segle XVII per un terratrèmol i va ser reconstruïda tota en estil barroc. Deixem el cotxe a la seva porta d’entrada i fem el recorregut pel seu carrer principal, que és encantador. Gaudim veient els convidats que arribem per una boda, i que són tan italians com alemanys.

Noto

I com encara no és massa tard decidim si ja tornem a casa o seguim una mica més. Per sort, seguim una mica més, fins al petit poble de Marzamemi, que ens havia recomanat el Sebastiano, i quan arribem de seguida veiem que hem fet bé. No us podem descriure el poble, és millor que veieu les fotografies i hi aneu. I a més, podeu fruir fent unes compres de productes de menjar, especialitat tonyina, a la bonica botiga Campisi.

Marzamemi

DE NÀPOLS A SICÍLIA - DIA 6

Abandonem l’oest de Sicília i ens traslladem cap a l’oest, vora Catània, on ens allotjarem els dos últims dies. Abans d’arribar però, ens desviarem una mica a mig camí, i visitarem la Villa Romana del Casale, vora Piazza Armeria, al mig de l’illa. Com el seu nom indica, es tracta d’una construcció romana, de considerables dimensions on vivien famílies benestants. Té multitud de sales i patis, i se n’han conservat molt bé els mosaics.

Villa Romana del Casale

Acabada la visita seguim i anem directament cap al nostre allotjament a deixar les maletes, el B&B Aloisio. Allí ja ens espera el nostre amfitrió, el Sebastiano, la persona més encantadora de tot Sicília i que us farà sentir com a casa. També ens presenta a la Tamara, que volta pel jardí al seu aire, i de tant en tant s’acosta a ensumar-vos. Ens refresquem i seguim la marxa, cap al nord, cap a Taormina, situada dalt d’un turó sobre el mar. Aquesta ciutat ja no s’assembla al que hem vist fins ara. És tot molt més net, molt més preparat pel turisme, amb moltes botigues i restaurants. Com som a Sicília, aquí també hi ha les restes del Teatre Grec, i des d’on podeu veure el mar als vostres peus.

Taormina

De tornada encara ens aturem al Gole dell'Alcantara, un estret congost en el riu, que ens ha recomanat el Sebastiano. Si teniu pressa, hi podeu baixar en ascensor i tot. Com hi arribem que ja és tard no podem recórrer molt tros, així que una altra vegada serà. S’acaba el dia i tornem cap a Catània, on el Sebastiano ens recomanarà on podem sopar.

Gole di Alcantara

divendres, de juny 27, 2014

DE NÀPOLS A SICÍLIA - DIA 5

Si ahir va ser un dia dur, avui no ho serà menys. A les 7,30 ja som a esmorzar amb la Valentina. Si clar, l’allotjament es diu Casa di Valentina perquè és casa seva. Poc després apareix l’Angelo, que és qui ‘sap’ anglès, i amb qui parlem un itàlia mig inventat. Un cop llestos sortim, que hem de travessar l’illa de nord a sud! Bé, tampoc és tant, en menys de dues hores serem al nostre destí: Agrigento. La carretera no és dolenta, i es va aclarint de trànsit a poc a poc. Va pujant, fins al punt que hi ha senyals que indiquen perill de neu a l’hivern. El paisatge és ondulat amb camps segats de cereals i prats. La cosa comença a anar altre cop avall i ja veiem Agrigento, on anem directe al Valle dei Templi. Aparquem i cap a dins. Els temples estan situats sobre un turó, al llarg d’un camí recte, amb vistes sobre el mar: espectacular, malgrat el sol que ens cau a sobre. Feta la visita anem cap al poble, però no trobem que valgui massa la pena, almenys vist l’anterior. Això si, són molt ‘amables’, doncs hi ha un ‘senyor’ que et treu el ticket de la zona blava i no t’ho cal fer tu. Si, clar, alguna cosa de propina li haureu de donar, però el cotxe estarà ben guardat. Ja que hem baixat fins aquí, ens acosten al mar, a la platja d’Scala dei Turchi, que ens ha recomanat l’Angelo. Hi ha molt poca gent, i la veritat, ens sembla millor qualsevol platja de la Costa Brava. Per aquí però hi va arribar l’Ulises una vegada, ara no recorda el motiu, i això no passa a totes les platges. Ara ja tornem, i en lloc de fer-ho per la carretera directa anem resseguint un tros de costa fins a Sciacca, cap a l’oest, i després cap al nord. Aquí el paisatge canvia, hi ha moltes vinyes. Arribem a casa i descansem una mica. El que queda del dia el dedicarem a Palermo i hi anirem amb el minibús que passa just davant del B&B. Arribem a Palermo, canviem de bus i de seguida som a la via principal, la Vittorio Emanuele. Baixem i comencem a recórrer alguns carrers. Sembla que la població ha estat bombardejada. La sensació és de deixadesa total. Passegem per la catedral i el palau dels normands, però entre com ho trobem i que estem cansats, tornem cap al bus. Encar ens animem a tornar a Monreale a sopar i cap a casa, que demà travessem altre cop l’illa, ara d’oest a est. Això és un no parar.

Agrigento - Valli di Templi

Agrigento

Scala di Turchi

Palermo - Catedral

Palermo - San Giovanni degli Eremiti

Palermo - Palau dels Normands

dijous, de juny 26, 2014

DE NÀPOLS A SICÍLIA - DIA 4

Avui toca desplaçament llarg. Som a Paestum, a la Campània, i dormirem a Monreale, a la part occidental de Sicília, així que no val a badar. Agafem el cotxe i ‘bota’ avall. Aquí el sud és com l’ibèric: l’autopista no és de peatge. Hem d’arribar fins Villa San Giovanni, on embarcarem per creuar l’estret de Messina. Podeu comprar el ‘ticket’ per creuar en les estacions de servei abans d’arribar per estalviar-vos cues. Nosaltres ho fem, però potser no hauria calgut, doncs hi ha poca gent. Arribem i embarquem i en deu minuts ja estem creuant. En menys de mitja hora ja estem desembarcant, i ja som a Sicilia, i super bé de temps. Això ens permet fer una parada a Cefalú, localitat costanera, amb racons molt bonics. Venen ganes de quedar-s'hi a dormir, però hem de continuar. Abans, hem sortit de l’autopista i hem hagut de pagar en efectiu, doncs misteriosament no funcionava el pagament en targeta, així que no aneu mai sense ‘cash’. Quan ens atansem a Palermo el trànsit es comença a complicar, i a no ser apte per conductors sense paciència. Cada cop anem més rodejats de cotxes, però aconseguim encarar-nos cap a Monreale, el nostre destí final. Ara hem de trobar el nostre B&B, la Casa di Valentina. La cosa comença a complicar-se, carrers molt estrets on no sé com passen dos cotxers, carrers mal indicats, gent sospitosa… moments d’aquells en què tornaries cap a casa. Però trobem la casa, i a més tenen aparcament a dins, així que tot solucionat. Finalment, una mica de descans. Falta sopar però, així que traiem forces d’on sigui i ens arribem a Monreale. Agafem direcció l’aparcament de la catedral, i tornem-hi, sembla mig abandonat, bastant brut… però ja hi som, així que preguntem a uns italians i ens diuen que podem estar tranquils, deixar el cotxe, i donar un parell d’euros al ‘guàrdia’ del pàrquing. Entrem per unes escales en un petit túnel que fa por, però en un segons la cosa canvia. Carrers ben empedrats, un primer restaurant… i arribem davant la catedral, ja il·luminada, i ens il·luminem nosaltres. Que bonic ho trobem ara! Fem un bon sopar i tornem cap a l’allotjament. Ja quasi som com a casa!