La segona setmana va transcorre amb Bad Münstereifel com camp base, prop de Colònia.
El títol d'Alemanya del Rin és aquest com podria ser qualsevol altre, doncs no s'ajusta exactament a la zona visitada, però algun haviem de triar.
Dia 1
Sortim ben matí, sobretot per ser un diumenge, cap a Donauschingen, on diuen que hi neix el Danubi, concretament en una font (podeu llegir El Danubi, de Claudio Magris). Després de donar la volta a Donauschingen anem cap a Furtwangen (bé, més que anar-hi expressament, anem tirant i hi fem cap). Per Furtwangen fem una cervesa i anem a donar un tomb pel bosc. El lloc on vam dinar el deixo en blanc, perquè, com no el vaig apuntar no el recordo. El que si vam fer després és anar al llac Titisse, on vam donar un tomb a vaixell. Tampoc vaig apuntar on vam sopar, però crec que va ser a Löffingen (encara que pot ser que no).
Dia 4
Dilluns. Comença la feina dura. Pel matí visitem Friburg: donem un tomb per la catedral i el mercat que fan a la vora, i després donem una volta pel poble, per vora la universitat ...
Quan s'acosta el migdia agafem la furgoneta i anem cap a Gengenbach (que segons la guia és un 'pueblecito típico'). Abans d'arribar-hi parem a la carretera a dinar (sen podria dir dinar, de quatre patates i quatre cacahuets?). Gegenbach resulta que sí, que és 'típico', amb les seues casetes tan ben arreglades i demés. Però com tampoc dona per molt, decidim anar cap a Triberg, on hi ha les catarates més altes d'Alemanya (i podien haver afegit que més estretes). Però bé, ja que hi som, pujem fins dalt de tot (almenys era a l'ombra). Quan som a dalt ve el millor: la baixada i les cerveses que ens esperen baix. Després d'un breu repòs anem a sopar allí mateix, al Lillie. Una vegada sopats, tornem cap a l'apartament, i així acaba el primer dia de la setmana.
Dia 5
Dimarts. El dimarts torna a ser un dia dur i complert, que comença amb la visita a Heidelberg i el seu famòs castell (ó el que en queda). Abans de pujar al castell ja coneixem el temperament alemà, havent de fugir de la terrassa d'una cafeteria. Així és que, sense poder fer ni un café comencem a pujar cap al castell, des d'on es gaudeix d'una preciosa vista sobre la ciutat i el riu Neckar. Després de la visita al castell fem un tomb pel poble. Recorrem la Hauptstrase, carrer comercial del centre de la ciutat, travessem el riu i pugem al passeig dels filòsofs, just després de dinar a la vora del riu.
Una vegada visitat Heildelberg decidim anar cap a Baden Baden, on arrivem una mica tard al trobar un accident a l'autopista. A Baden Baden donem un tomb (el lloc no resulta especialment atractiu) i decidim sopar a l'aire lliure en un dels restaurants recomanats per la guia. El sopar molt bé, fins al final, que cau una tromba d'aigua que ens obliga a fugir corrents cap a cobert. Però bé, tampoc dura tant, i poc després podem marxar. Ja ben de nit, arrivem altre cop a la base, a Dittishausen.
Dia 6
Dimecres. Després de dos dies intensos el cansament es començava a notar, així que aquest dia vam decidir pendrens-ho amb calma (encara que al final no tant).
El primer que vam fer al matí, després d'aixecar-nos i esmorzar tranquilament, va ser anar a comprar al super de Löffingen. Després de tornar a Dittishausen per deixar la compra, vam empendre la ruta cap a Blumberg, disposats a agafar el tren.
Una vegada arribats a Blumberg, vam pujar al tren (de carbó, aquí hi havia la gràcia). El tren ens va portar fins un lloc anomenat Weizen (que de fet no semblava ser cap lloc, no hi havia res). Una vegada allí, tornar a pujar i tornar enrera. Retornats a Blumberg, i abans de marxar, encara vam visitar el petit museu del ferrocarril que hi havia a la pròpia estació.
Ja de tornada, va ser el dia que vam parar a Löffingen abans d'anar a Dittishausen, i vam fer una amiga portuguesa, que portava el bar on ens vam aturar.
Dia 7
Dijous. L'objectiu del dia era la visita al llac Constança, i a la ciutat del seu mateix nom. Una vegada vàrem arrivar, i aparcada la furgoneta, vam dirigir-nos, a través de la ciutat cap al llac. La ciutat no tenia res de destacat per visitar, així es que, el que vam fer, és una passejada per la vora del llac.
Una vegada visitada Constança, vam decidir anar cap a Tutlingen (suposadament en un, o a prop, d'un parc natural). Dinar ho vam fer en una àrea de la carretera. Després de un tomb per aquest darrer poble, vam tornar a Dittishausen, i allí, per fer temps fins l'hora de sopar, vam anar a donar una volta pel llac Kinsbergsee (allí la vora mateix).
I així es va acabar aquest dia.
Dia 8
Divendres. Últim dia que dormirem a Dittishausen.
Aquest també va ser un dia dur. Ens vam aixecar ben d'hora per començar la ruta. La primera parada, al castell de Honhenzollen. Vam visitar el castell tant per dins com per fora. Ara que, per dins, tampoc vam entendre molt les explicacions que ens donaven.
Una vegada acabada la visita al castell, i en ruta cap a Stuttgart, vam decidir para a visitat Tübingen, i la veritat es que ho vam encertar. El poble era molt acollidor, als peus del riu Neckar (el mateix de Heidelberg), i vam pujar a la torre de la catedral, des d'on hi havia boniques vistes.
Després de visitar Tübingen vam anar cap a Stuttgart, on el primer que vam fer, va ser dinar als jardins del Schlossgarden. Després vam donar un tomb per la ciutat, per la plaça del palau "no recordo el nom" i els carrers comercials.
Ja de tornada, vam fer l'última parada a Löffingen, per a recollir l'adressa de la nostra amiga portuguesa.
I cap a Dittishausen, a fer l'última nit.
Dia 9
Dissabte. Cap a Bad Münstereifel.
El nové dia va ser dia de trasllat. Vam sortir al matí de Dittishausen, cap a Bad Münstereifel. El viatge va durar bastant, i no vam arrivar fins passat el migdia. I més difícil que trobar el poble, va ser trovar la casa. Però al final, hi vam arrivar. Ja amb poc temps per deixar les maletes i sortir cap a Colònia, on ens esperaven el Xavi i la Maria José.
Una vegada a Colònia, temps de fer unes cerveses, i anar a veure el piromusical (més bé no ens ho podien fer, aquesta gent de Colònia). La música que van posar, la veritat és que no la vaig apuntar, i quasi no la recordo (Armageddon, Lord of the dance ... i no sé que més).
Una vegada acabat el festival, vam anar a un pub a fer algunes (bastantes) cerveses. I ningú sap molt bé com, vam conseguir tornar al nostre allotjament (val més no pensar-hi).
Dia 10
Diumenge. Bé, després de la 'juerga' del dia anteriror a Colònia, poc es podia esperar del nou dia. Ens vam aixecar ben tard i vam decidir anar a Bonn, que és el que hi havia més a prop. I el que vam fer primer, donada l'hora, és dinar (encara em sembla notar el gust de la col fermentada) a una terrassa al carrer.
Una vegada vam haver dinat, vam iniciar la visita per la catedral i el seu claustre. Després vam donar un tomb pel centre fins arrivar a la vora del Rhin. Vam donar un tomb per les firetes que hi havia i, poc després, i com estava plovent, vam decidir tornar cap a la base.
Una vegada vam ser al poble de Bad Münstereinfield, vam donar un tomb pel poble, i després, vam decidir anar a sopar al Restaurant Pinochio.
Dia 11
Dilluns. El dilluns comença la setmana laboral. I així fem nosaltres, després d'un cap de setmana de relax, apretem l'accelerador, i ens llancem a un creuer pel Rhin (però en cotxe, tot no pot ser).
El creuer comença a Coblenza, on visitem el Deutsches Eck, on conflueixen els rius Mosela i Rhin. Després agafem la carretera cap a Magúncia, que es la que va recorren el Rhin. A mig camí parem a Barbarach, on dinem. Una vegada arribem a Magúncia, fem també la visita a la ciutat.
I cap a casa, que ja s'ha fet tard.
Dia 12
Dimarts. El dimarts vàrem anar a l'antiga capital de l'imperi Carolingi, Aquisgrà (Aachen pels germànics). Allí vam visitar l'ajuntament (amb la suposada espasa de Carlemany), la catedral (amb el tron del mateix Carlemany) i el museu 'no recordo el nom tampoc'. No vam tenir temps de molt més, perquè la nit anterior va ser la que no ens vam portar gaire bé, i ens haviem aixecat tard i amb una mica de mal de cap.
Per acabar el dia vam anar a sopar a Monschau, molt a prop d'Aquisgrà.
Dia 13
Dimecres. El dimecres era el dia de tornada del Xavi i la Maria José. Així que vam anar cap a Colònia, on els haviem de deixar per agafar el tren que els portava a l'aeroport. Després de que aconseguiren pujar al tren (i veure que la tan eficient organització alemanya no ho era tant), vam iniciar la visita.
Per començar, a la catedral i pujada de 529 esgraons (ja hi podien posar un ascensor). Després vam donar un tomb per Colònia i vam anar a una botiga de discos immensa.
Ja de tornada, a Bad Münsterenfield, vam tornar a anar a sopar al Pinocchio.
Dia 14
Dijous. Això ja s'acava. Aquest va ser l'últim dia de visita podriem dir seria. I la ciutat triada va ser Frankfurt. A Frankfurt vam començar per la plaça de l'ajuntament i la catedral, en obres per variar. Després vam visitar unes galeries comercials, on desde la terrassa es tenia una bona vista de la ciutat. Després vam anar cap a al Borsa, i per acabar, ens vam acostar als grans gratacels. I de tornada a Bad Münstereifel, adivineu on vam sopar... Al Pinocchio.
Dia 15
Divendres. Últim dia abans de marxar. Avui relax i tranquilitat. Aquest dia vam visitar el petit poble d'Einrhur (a la vora del riu Rhur, curiosament). Van fer una passejada, unes cerveses i vam tornar a sopar cap a la seu central de Bad Münstereifel. Després de jugar un 'rato' a la botifarra, vam sopar a l'apartament mateix.
Dia 16
Dissabte. Carretera i manta, que en diuen. O també, 'El dia más largo'.A la carretera, de 08:00 a 03:30 de l'endemà. A més, anaven acompanyats per tots els de l'Operació Algeciras 2002.
